¡COMPARTE EL BLOG!

Suscripción vía mail

Ingresa aquí tu email:

Gracias por tu seguimiento

lunes, 23 de junio de 2014

T'he somiat.


Tornaves a caminar amb un llibre dins la bossa, però aquest cop tot era casualitat. Aquell vespre et vaig entregar la grisor dels núvols a les meves últimes paraules. Mal escollides, no ho puc negar. 

No és per això que sóc aquí, ara que ja no em llegeixes.
Sóc perquè sóc viu, i t'he somiat.


Vaig romandre assegut, i d'ençà, començà la mort d'aquell vers.
Lorca s'equivocava, hi ha camins endins del cel. No vaig trobar el teu.
Ja no puc passejar per la ciutat, tots els bassals són vidrieres, les espurnes als peus de l'Havana; la nostra amistat.


Fan ballar palmeres les gotes de vent. Semblen papallones fugint de la tardor. Ara que no tinc pressa per mirar el rellotge, l'home del mercat ja no ven hummus, s'han acabat les culleres: la gent ja no beu la pluja, han volat els fanals que ataronjaven les ànimes. Tots ens preguntàvem; eres tu la lluna?


Citaves a Hamlet tot regalant-me un ram de flors del mal.
Però no brotaven del teu pit. Hi eres tu i hi era un gat.
Ho sé perquè les he seguit. Del que he escrit, les he regat.


Aquesta nit, crec que al llit,
no t'he dit que t'he somiat.




4 comentarios:

Juan Carlos Naharro Megias dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Juan Carlos Naharro Megias dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Anónimo dijo...

Acabo de descubir el blog después de un par de semanas de descubir el rap. Muy grande Vito, el talento poético corre por tus venas

Anónimo dijo...

Ay Davitillo,

Me muero. Creo que me muero.
La sangre tanguera ha echado a volar,
y desde entonces tengo el otoño en las venas.

Y duele. Duele como pupilas
clavadas en amapolas.

¡Maldita luna de octubre!

Publicar un comentario

 

Copyright 2010 El coleccionista de silencios.